Ascensió a un dels cims clàssics del Pirineu aragonès i gran mirador de bona part dels grans colosos d'aquella zona. L'ascenció la fem per la seva cresta sud: pujant a la Punta del Sabre i crestejant fins al Gran Bachimala o Pic Schrader.
L’accés al punt de pàrquing és senzill: de la carretera de Monzón
arribem a Ainsa i continuem per la carretera de Bielsa fins a Salinas de Sin,
on ens desviem fins a San Juan de Plan. Aquí comença una pista de terra d’11
quilòmetres (majoritàriament apta per a tot tipus de vehicles, amb alguns trams
estrets i amb uns últims 100
metres de pujada pedregosa) que ens porta fins a pocs
metres del refugi de Viadós, on aparquem.
Comencem l’ascens a primera hora del matí. Després de 100m de caminada
passem pel refugi guardat de Viadós. Darrera aquest, un cartell indicador ja
marca el camí cap al Bachimala.
Iniciem la pujada per una zona de bosc per passar després a una zona de
prats. Passem per la petita cabanya de El Sarrau i seguim enfilant pel camí
traçat enmig dels prats. Després d’aproximadament dues hores arribem al Coll
Senyal de Viadós. Pel camí, si el dia és clar, ja es pot veure l’objectiu al
fons i alguns dels 3000 mítics de la zona: Posets, Perdiguero, Culfreda...
Aquest no és el nostre cas, ja que la boira i els núvols ens acompanyen durant
gran part del dia.
Un cop al Coll Senyal de Viadós (2.538m) comencem una forta pujada per un terreny descompost, però fàcil. Un cop superada la primera pujada el camí d’ascens normal al cim del Bachimala es desvia a l’esquerra. Nosaltres seguim pujant en direcció al primer objectiu, la Punta del Sabre.
Les boires ens segueixen acompanyant i no podem gaudir plenament de les
vistes dels cims espectaculars que tenim aprop. Després d’un petit tram de
cresta arribem a l’anomenada zona del mur. Tot i l’espectacularitat de la
paret, la progressió és fàcil i entretinguda. Les esquerdes a la roca faciliten
l’ascens. No obstant, cal anar amb compte.
Un cop superada aquesta grimpada, amb algun pas de IIº iniciem una
cresta força aèria que ens porta fins al cim. El terreny és força descompost i
la progressió és lenta. En el nostre cas comptem amb el suport de dos amics experimentats
que a més d’oferir-nos seguretat, ens obren camí pel laberint de pedres.
Després de 4 hores de caminada arribem al cim la Punta del Sabre (3.139m). Fa força vent i només de tant en tant, les boires ens ofereixen vistes espectaculars.
Després de 4 hores de caminada arribem al cim la Punta del Sabre (3.139m). Fa força vent i només de tant en tant, les boires ens ofereixen vistes espectaculars.
Des d’aquí continuem resseguint la Cresta del Sabre fins al cim del
Bachimala (3.174m). La cresta en sí no és difícil, però sí que té trams força
aeris i algun pas de IIº. Amb cura, paciència i atenció anem avançant. Tot i
que portem corda i material d’escalada, no el fem servir. Això sí, saber que el
portes ofereix seguretat.
No ens estem massa estona dalt el cim: el vent bufa i les nuvolades i boires
tapen la majoria dels pics propers. Sabem que ens perdem unes vistes increïbles!
Iniciem el descens pel que seria la ruta normal d’ascens al Bachimala.
Després d’un curt tram rocós i crestós perdem alçada ràpidament per una zona de
pedra descomposta fins a la base del circ format pel Bachimala i la Punta del
Sabre. Les vistes des de baix ofereixen una cara sud del cim molt verticals i
espectaculars.
Continuem baixant per un camí ben traçat fins al Coll del Senyal de
Viadós, punt on ens hem desviat al matí per ascendir.El dia s’ha anat obrint i ara sí que podem gaudir de les vistes del cim
de Culfreda, Posets, Espadas, Eriste, etc. La panoràmica del Bachimala també és
clara.
Només ens queda desfer el camí per la zona de prats fins a arribar de
nou al refugi i, per tant, al cotxe.
Anàlisi del track
Distància recorreguda: 13,72 quilòmetres
Altitud mín: 1.700 metres, màx: 3.174 metres
Desnivell acum. pujant: 1.462 metres, baixant: 1.462 metres
Grau de dificultat: Difícil
Temps: 7 hores 56 minuts
Data: juliol 08, 2012
Finalitza al punt de partida (circular): Sí
Coordenades: 4374
Aquí deixo quatre fotos tirades durant la ruta.
Les imatges i les vistes són brutals.
ResponEliminaJajajajaja!!! com es nota qui són els escaladors!!! Tot i que una mica "cagadeta" però va ser fantàstic!!