25 de juny de 2012

Tuc de Molières (Mulleres) 3010m

des de la boca sud del Túnel de Vielha

Ascensió a un dels cims de més de tres mil metres del nostre país. El Tuc de Molières es troba just a la frontera entre Catalunya i Aragó, i és un cim fàcil d'assolir en una sola jornada. Les dues vies clàssiques per pujar-lo, són des de la Besurta (Benasque) o des de la boca sud del Túnel de Vileha; nosaltres escollim la segona opció.
Deixem el cotxe a la boca sud del túnel, just sobre l'antic túnel que ara s'utilitza com a via de serveis. Allí si troba una zona de pàrquing amb una espècia de refugi anomenat er Espitau de Vielha. Des d'aquest punt, ja podem observar el Tuc de Molières.
Comencem l'excursió endinsant-nos a la Val de Molières. Voragem el barranc del mateix nom pel costat esquerra tot travessant la pleta. Ens endinsem per una zona boscosa i en un punt proper del corriol que anem seguint, podem observar un generós salt d'aigua que baixa fortament.
Un cop sortits de la part més boscosa, la vegetació ens abandona de mica en mica i la vall es va tancant. El Tuc de Molières que podíem contemplar a l'inici de la sortida, ara queda amagat per la balconada que fa la vall davant nostre. Passem pel mig d'un pedregar de blocs de tamany considerable i comencem a encarar la forta pujada per un corriol força marcat que ens porta fins al Refugi de Molières. 

Des de dalt la balconada que fa la zona del refugi, ja podem veure de nou el cim objectiu. Des d'aquest punt sembla molt llunyà i molt amunt. Flancagem pel costat dret de la vall tot començant a agafar alçada. A mida que anem pujant podem contemplar els Estanhots de Molières, encara mig tapats pel glaç i la neu. La pujada molt directa fins el coll, la fem rodejant clapes de neu i roques; hi ha alguna fita, però lo més senzill és anar seguint el camí més evident segons la temporada.
L'última pala abans d'arribar al Coll de Molières, al nord-est del cim, és força dreta. Tenim la sort que la neu està ja molt tova, i podem passar sense calçar-nos els grampons. Un cop a la roca, avancem per uns 5-10 metres de grimpada de bon fer i arribem al coll. Les vistes de tota la zona del Massís de Maladeta són espectaculars. També podem observar els excursionistes que venen pel costat de la Besurta com van progressant per les numeroses clapes de neu. Des del coll fins al cim, una cresta ample amb molt bloc de granit, ens porta sense dificultat fins al Tuc de Molières.
Aquest cim és com un mirador de l'Aneto i tots els cims que l'envolten. Tenim a tocar la famosa cresta de Salenques, el Pic Margalida, Tempestats, Aneto, Corones, Maladeta, etc. i més lluny el Vallibierna, Bessiberris, Comaloforno, etc. En resum, un espectacle.
La baixada la fem pel mateix camí de pujada. Un cop desgrimpats del coll, baixem per les pales de neu tova, molt més agraït que els pedregars. Arribem al refugi, baixem fins a les pletes i amb poca estona arribem al cotxe, amb un nou tres mil a la motxilla.

Anàlisi del track
© Editorial Alpina
Distància recorreguda:  14,96 quilòmetres
Altitud mín: 1.606 metres, màx: 3.011 metres
Desnivell acum. pujant: 1.329 metres, baixant: 1.329 metres
Grau de dificultat: Moderat
Temps:   8 hores 16 minuts
Data:  juny 23, 2012
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí
Coordenades: 4573

Vistes 3D de l'excursió

Aquí deixo quatre fotos tirades durant la ruta.

5 comentaris:

  1. Ja sé que sempre busques fotos paissatgístiques, però la del cim amb la bandera hauria de ser en tot recull!!! Font ja et val, tanta senyera per què???

    ResponElimina
  2. Ho sé. Però és que ens la van tirar de tant aprop que sembla una foto de carnet.

    ResponElimina
  3. Hola. Avui he vist que havies deixat un comentari a la meva ruta de wikilok
    del Tuc de Mulleres, perquè un amic hi vol anar i volia saber quant vaig trigar.

    He vist que ets de prop de Tona i que també ets amic de les muntanyes.

    Les fotos molt ben fetes.

    Salut i muntanya

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. En Catalunya tenemos 11 picos de más de 3000m. Son pocos sí, pero por suerte el Pirineo es mucho más extenso y con muchas más cimas. Y por suerte, también tenemos cimas de más de 4000m en los Alpes. Y en mi humilde opinión, los números redondos están demasiado sobre-valorados. Hay cimas de 2800m y 2900m que sin llegar a ser un 3000m son mucho más bonitos que otros que si que están en las listas.

      Salud y kms

      Elimina