des de Pont, Vall de Valsavarenche
Ascensió en dues jornades al cim del Gran Paradiso, fent
nit al refugi Vittorio Emanuele II. Es tracta d’un dels 4.000 dels Alps
considerats fàcils. Es troba totalment en territori italià, als Alps Graians, a la zona de la Vall d'Aosta.
Jornada
1. De Pont al Refugi Vittorio Emanuele II. 740m d’ascens.
Iniciem la primera jornada a Pont (1995m), últim
poble de la vall de Valsavarenche, on acaba la carretera i on també hi ha un
càmping, bar i petita botiga.
Iniciem la ruta travessant el pont i seguint
paral·lels al riu, contracorrent. El camí és sempre evident i molt concorregut,
i aviat s’enfila resseguint la muntanya per una zona de bosc mentre anem
guanyant alçada per un sender empedrat. De fons, comencen a sobresortir alguns
cims nevats.
En un temps aproximat de dues hores arribem al refugi
(2735m). Passem la tarda gaudint del paisatge.
Jornada
2. Refugi Vittorio Emanuele II- Gran Paradiso. 1326m d’ascens.
Gran
Paradiso- Refugi Vittorio Emanuele II- Pont. 2066m de descens.
Després de tota la nit de llamps i trons i pluja, ens
llevem i esmorzem. Cap a les 4:30 sortim del refugi. Degut a la manca de neu i
l’excés de gel no es pot seguir la via d’ascens normal. Des del refugi, ja ens
indiquen el camí alternatiu; ens diuen que la primera part rocosa, és força
perdedor.
Iniciem l’ascens per la zona de grans blocs de pedra
de darrera el refugi. Tot i la foscor, seguim les fites sense massa dificultat.
El camí d’ascens normal es desvia abans del torrent. En el nostre cas, passem
el torrent i anem guanyant alçada en direcció nord-est per una aresta de sorra
i pedres formada per antigues glaceres. Arribem fins a sota una paret de grans
blocs, on cal grimpar per superar el pas.
La traça continua remuntant entre blocs de pedra fins
que baixa a buscar la glacera. Just en aquest punt comença a clarejar i la visió
de la glacera és imponent. Ens equipem i encordem. Estem a uns 3300m.
Amb precaució anem sortejant esquerdes tot remuntant
la glacera en direcció sud-est. L’aigua caiguda durant la nit, ha quedat
totalment glaçada a la superfície de la neu, i fa que el terreny estigui molt
delicat. Arribem fins al coll, punt on recuperem el que seria la ruta normal
d’ascens.
Travessem un petit plató en direcció est i en
ziga-zaga iniciem l’ascens fins al tram final rocós. Aquesta última aresta
rocosa, que culmina amb el símbol de la Mare de Déu, és un dels trams on cal
anar amb més de compte, ja que s’uneixen diverses cordades que pugen i baixen,
gent amb pressa, roques, grampons, gel i verticalitat. La prudència ens fa
ascendir fins a estar a 3m de la verge, en horitzontal. És aquí on tirem la
foto del cim i, sense gaudir massa de les vistes degut a la massificació,
iniciem el descens.
Desfem el camí amb prudència, assegurant els passos.
A la glacera la neu està més tova, però també cal anar en compte amb els ponts
de neu; per sort, anem força d’hora i no tenim cap ensurt. Passem la zona de
blocs, desgrimpem, passem l’aresta de sorra, els blocs de pedra i ja som de nou
al refugi.
No descansem massa estona, ja que sembla que
l’amenaça de pluja és imminent. Baixem resseguint la muntanya i desfem el camí
empedrat. Comença a ploure. Arribem al cotxe molls, però satisfets.
Anàlisi del track
Jornada 1. De Pont al Refugi Vittorio Emanuel II.
Distància recorreguda: 5,04 quilòmetres
Altitud mín: 1.954 metres, màx: 2.722 metres
Desnivell acum. pujant: 740 metres, baixant: 1 metre
Grau de dificultat: Moderat
Finalitza al punt de partida (circular): No
Jornada 2. Refugi Vittorio Emanuel II - Gran Paradiso - Refugi Vittorio Emanuel II - Pont
Distància recorreguda: 15,65 quilòmetres
Altitud mín: 1.975 metres, màx: 4.063 metres
Desnivell acum. pujant: 1.297 metres, baixant: 2.057 metres
Grau de dificultat: Difícil (entorn alpí)
Temps: 10 hores 29 minuts
Finalitza al punt de partida (circular): No
Aquí deixo quatre fotos tirades durant la ruta.
 |
| Començant a pujar des del poble de Pont, a la Vall de Valsavarenche |
 |
| Alguna paradeta, per agafar aire i contemplar les vistes |
 |
| Arribant al Refugi Vittorio Emanuel II |
 |
| El petit llac que queda davant del refugi |
 |
| El refugi està molt bé, i estem de sort que no està massa ple per trobar-nos a ple mes d'agost |
 |
| Contemplant les indicacions del refugi per agafar el camí alternatiu a la via normal, ja que aquest estiu la glacera s'ha convertit en una pista de gel, i la ruta normal s'ha convertit en massa perillosa. |
 |
| Havent sopat, estirant les cames i contemplant el refugi |
 |
| Dora el matí, anant a buscar la glacera per on pujarem |
 |
| Després de passar la part principal d'esquerdes, ens girem per contemplar les vistes. Alpinistes iniciant la glacera al centre de la foto. |
 |
| Encarant l'últim tram fins el coll |
 |
| El cim del Gran Paradiso, ja es veu |
 |
| Ja queda poc, ja ho tenim això |
 |
| El cim del Gran Paradiso |
 |
| Començant el descens |
 |
| El cim, i una petita aglomeració de gent en un punt on s'ha de passar un petita rimaia |
 |
| Els nostres amics polonesos, també van baixant |
 |
| Amb el sol, la neu de la glacera ja no està tant glaçada i anem prou d'hora perquè no ens baixi cap pont de neu pel dret. |
 |
| A la part alta hi ha una bona traça |
 |
| Sortejant les esquerdes: algunes impressionen |
 |
| Ja enfilats fora la vall formada per la glacera, observem el recorregut fet fins al coll |
 |
| La pala per on puja la via normal. El mal estat de la glacera, amb poca neu i molt glaç, fa que sigui un pèl perillosa. |
 |
| Fora ja de la neu, seguint les fites |
 |
| Arribant al Refugi Vittorio Emanuel II pel mig del pedregar |
Jornada 1. De Pont al Refugi Vittorio Emanuel II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada