Anar-hi anant. Per Minuteman.: Pic de l'Àliga 1342m i Fageda de la Grevolosa

des de St. Andreu de la Vola

Bonica excursió per la zona de la Serra de Curull. Els seus petits cims no són tant famosos com els seus veïns del Puigsacalm, però la tranquil·litat que si respira és fantàstica. A més, la tornada la realitzem per la fageda de la Grevolosa, un lloc on tothom hi hauria d'haver estat almenys una vegada a la vida.

Deixem el cotxe a Sant Andreu de la Vola, on actualment si pot accedir fàcilment des de l'eix Vic-Olot. Comencem a caminar cap al Veïnat de Dalt, tot seguint una pista en mal estat. Aquest camí s'enfila suaument fent ziga-zagues fins arribar a la masia no habitada de la Coma del Coll. Les vistes des d'aquí són espectaculars. Quin lloc tant tranquil, només una guilla que creuava un prat ha trencat la pau.

Continuem pujant amunt seguint un corriol que ve de St. Pere de Torelló i en pocs metres arribem a una cruïlla de camins amb bons rètols indicadors. Agafem el que marxa cap al Puig de l'Àliga o les Àligues. Arribem al Coll de la Coma del Coll (d'on ve el corriol de Vidrà) i amb quatre salts arribem al cim, el qual ens ofereix unes bones vistes del Puigsacalm, Vidrà, Milany, Bellmunt, Cabrera, la Plana, el Montseny, etc.

Retornem fins a la cruïlla on ens hem desviat per anar fins al cim i agafem ara el camí que ens portarà a resseguir la Serra de Curull, passant pel costat sud del cim que porta el mateix nom. Flanquejant per zona boscosa amb faigs i boixos, arribem a la Collada de Sant Bartomeu. En aquest punt ens trobem el sender molt fressat que va de Coll Bracons al Puigsacalm. L'agafem direcció sud-est fins a la Collada de Bracons, i aquí ja és on veiem que el temps està empitjorant molt i molt: el sol que ens havia acompanyat fins ara, passa a ser una foscor, trons de lluny, i cortines d'aigua cap a la zona de la garrotxa.

Travessem el coll i agafem la pista direcció sud que porta cap a la Grevolosa. Ja anem amb el pinyó fix i un cop arribats a la fageda, força coneguda per nosaltres, no ens parem massa estona a contemplar la bellesa d'aquest bosc (tot i que val molt la pena). Continuem baixant per un corriol que ens porta a la restaurada ermita de St. Nazari. Ens sorprèn gratament les millores que s'hi han fet, a l'ermita i a la pista que hi porta.

Des de St. Nazari, agafem inicialment la pista que marxa direcció nord, però que en pocs metres gira bruscament cap al sud i va baixant cap a St. Andreu. En aquest punt, ja ens comencen a caure les primeres gotes, d'aquelles grosses. En aixopluguem sota un gran faig però el fort xàfec que cau fa que ens mullem igualment. No tenim alternativa i ens veiem obligats a continuar baixant a peu per la pista i a quedar molls com ànecs. No és el primer cop que ens passa ni esperem que l'últim. Finalment, arribem a St. Andreu de la Vola on tenim el cotxe.

Anàlisi del track