14 d’abril del 2014

Aitzkorri 1523m, Aketegui 1548m i Aitxuri 1551m

Circular per Aitzkorri Mendikatea (Parc Natural Aitzkorri-Aratz)

General:
Sortida circular per la Serra de Aitzkorri, al Parc Natural d'Aitzkorri-Aratz. Aquesta bonica serra pedregosa s'alça al nord-est de Vitoria-Gasteiz, però es troba a la província de Guipúzcoa. Com la majoria de muntanyes del País Basc, no es tracta d'una muntanya de gran altitud, però les seves vessants tant verdes, i el fet de començar l'excursió de tant avall, fan que la muntanya sembli més elevada.
Accés:
Deixem el cotxe al pàrquing de Petrolerak, al costat sud de la Serra d'Aitzkorri. Per accedir-hi , ens dirigim fins el poble d'Araya, a l'est de Vitòria. A partir del poble, una pista inicialment asfaltada i finalment de terra, ens porta fins l'esplanada de Petrolerak. 

Recorregut: 
Enfilem cap el nord fins un visible trencant on trenquem a la dreta direcció a l'ermita de Sant Adrián. No caldria arribar-hi, però fem una visita ràpida a la curiosa ermita sota un forat/cova que fa la muntanya. Des d'aquí, enfilem per una fageda i prats fins enfilar-nos ja a la cresta pedregosa. Des de lluny ja es divisa l'ermita i el refugi de l'Aitzkorri, molt impressionant. Des del cim, a uns metres de l'ermita, ja veiem tota la cresta a seguir. En poca estona arribem al Aketegui i a l'Atixuri, punt més alt de la Serra.
Baixem de la serra direcció oest, i agafem una pista com si anéssim a l'Ermita d'Urbia. Sense arribar-hi però, anem girant cap al sud tot travessant algun poblat mig abandonat. Seguim entre fagedes i verds prats fins arribar al pàrquing.

Distància recorreguda:  13,7 quilòmetres
Altitud mín: 957 metres, màx: 1.551 metres
Desnivell acum. pujant: 975 metres, baixant: 975 metres
Grau de dificultat: Fàcil
Temps:   5 hores 41 minuts 
Data:  Abril 14, 2014
Finalitza al punt de partida (circular): Sí 

Observacions:
Tota la part de dalt de la serra és extremadament pedregosa: cal anar molt en compte i saber el que es fa si s'hi va en època hivernal.

Mapa i perfil:




Aquí deixo quatre fotos tirades durant la ruta:
Començant la ruta entre fajos
Visita a l'Ermita de San Adrián
Pujant per fagedes encara molt pelades
Els arbres i la vegetació deixen pas a la roca calcària
Al fons, l'Ermita d'Aitzkorri i el seu cim
Últims passos carenejant fins al cim 
Les vistes cap a l'est
Tota el tram de la Serra d'Aitzkorri que tenim per davant
Arribant al 2on cim, l'Aketegui. L'Aitzkorri al fons
Últims metres fins l'Aitxuri, el cim més alt de la Serra
Baixant cap a les planes d'Urbia
Deixant la roca i arribant als prats

Bona part de la Serra de Aitzkorri, impressionant
Uns trams pla i avall cap al cotxe
Tota la serra, ja arribant al cotxe

2 comentaris:

  1. Vaja,nosaltres varem estar per allí el passat octubre, encara que vam pujar des de el Santuari de Arantzatzu i sols varem pujar al Aitzkorri, ens va agradar gaire, sobre tot el contrast de la roca calcaria amb tota la verdor de tot el paisatge, per un altra banda tan típic de Euskadi.

    Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí. Al país basc tot són petites serres i massissos, però el contrast del verd i la roca calcària són increïbles.

      Elimina